Fil dels
Apunts
Comentaris

CRISI 17-S

Un Robin Hood del segle XXI, un activista anti-globalització, un boig o un simple estafador? La veritat és increïble el que ha fet aquest barceloní de 32 anys. En una societat que va a la seva, que parla molt d’esquerres, però que en canvi viu de dretes;  on la pròpia gent del carrer ha espaculat amb el totxo, fent pujar el preu d’un bé tant preuat com és el de la vivenda.

Doncs pel què sembla una persona s’ha atrevit a demanar préstecs als bancs, declarar-se morós voluntariament i amb els diners dels préstecs ha fet una publicació (vegeu-lo en PDF) per a denunciar les injustícies del sistema. A continuació ha creat una pàgina web (Crisi 17-S ) on explica el mateix que amb la publicació i finalment ha sortit del país, fugint de la justícia. Amb els diners que li han sobrat els ha donat a organitzacions, però no ha volgut detallar on han anat a parar per no perjudicar els beneficiaris.

He llegit la publicació, i es parla de moltes coses, del sistema monetari actual, de la perversió dels préstecs, del problema del petroli, de la conxorxa entre rics i polítics. Alguns temes són realment complicats d’entendre

L’educació catalana està molt malament

Aquest mes el problema de l’educació torna a ser notícia

Notícia del Racó Català amb les dades d’en Marc Belzunces.

suport_independencia_CES_4.jpeg

Mentrestant algunes d’aquestes variables que s’han presentat als resultats preliminars de l’estudi són:

Dades generals:
El suport social a la independència per a les persones majors de 18
anys se situa en un 35%, mentre que l’oposició en un 45% i la
indecisió, clau d’altra banda en qualsevol procés d’aquestes
característiques, en el 20%.

Distribució territorial:
Als municipis de fins a 10.000 habitants l’opció independentista és
majoritària, mentre que als municipis de més de 10.000 habitants
l’opció unionista és majoritària. Als municipis de més de 150.000
habitants l’oposició a la independència és “màxima”.

Lloc de naixement:
Les persones que han nascut a Catalunya són favorables a la
independència amb un 42,7% (per un estret marge), mentre que les
persones que han nascut a la resta de l’Estat espanyol són molt
contràries amb un 68%. Per contra, aquelles que han nascut a la resta
del món també són contràries però amb un percentatge molt inferior del
36,9%.

Nova immigració:
L’únic grup de nouvinguts de fora de l’Estat espanyol que és favorable
a la independència és el col·lectiu de l’Europa de l’Est amb un 32%.
Els col·lectius més contraris són els de l’Amèrica Llatina, l’Europa
Occidental i el Magrib amb percentatges que oscil·len entre el 45% i el
41%, mentre que els de la resta de l’Àfrica i els de l’Àsia mostren un
alt percentatge d’’indecisió.

Llengua parlada a casa:
Clarament aquells que utilitzen la llengua catalana de forma habitual a
casa són favorables a la independència amb un 53%, i aquells que
utilitzen la llengua espanyola són contraris amb un 65,3%.

Nivell d’estudis:
Com més nivell d’estudis es té, més a favor s’està de la independència,
i viceversa. Els nivells més favorables a la independència són els de
l’ensenyament superior (universitari grau mig i grau superior) amb un
40% i els menys favorables són els de sense estudis i només ensenyament
elemental amb un 57% en contra.

Partit simpatitzant:
Tot i que CiU no és una formació obertament independentista, es pot
concloure que amb un 51% és el principal partit pel qual simpatitzen
més persones favorables a la independència. A ERC, el percentatge de
persones favorables a la independència és major que a CiU, però el
nombre de simpatitzants és significativament menor  que a CiU.

Mitjans de comunicació:
Com més freqüentment es llegeix la premsa escrita més favorable s’és a
la independència amb un percentatge del 39%. Per contra, aquells que no
llegeixen mai la premsa són els més contraris a la independència amb un
56%. Pel que fa al tipus de mitjà de premsa escrita al qual s’accedeix,
destacar que els lectors dels mitjans de l’Avui, el Punt i El Periódico
en català són clarament independentistes amb percentatges que oscil·len
entre el 73,8% i el 54,3%.

Dades sobre la independència

En Marc Belzunces ha acabat de creuar les dades de l’estudi sobre la Independència. El resultat ha sortit publicat a diversos mitjans com Vilaweb, Racó Català o La Vanguardia.

Al seu bloc en Marc ha penjat l’estudi complet Suport Social a la independència de Catalunya (1991-2008).

Resultats preliminars de l’estudi sobre el suport social a la independència de Catalunya (ZIP, 1 MB)

Els
resultats preliminars exposen un 35% de suport a la independència i un
45% d’oposició. Tanmateix, alguns mitjans han dit 55% a favor i un 45%.
en contra. Totes les xifres són correctes, però són diferents.
Lògicament hi ha hagut confusió.

L’informe parla de 35% a favor
i 45% en contra. No pas del 55%. Això és el que ens diuen les dades. A
partir d’aquí podem fer hipòtesis (discutibles), i és de les hipòtesis
(i no pas de l’estudi) d’on sorgeix el 55%.

És un fet que que en
cap elecció o referèndum mai participa el 100% de l’electoral
(democràtics, vull dir). Pel que sabem d’eleccions o referèndums
fortament polaritzats una participació superior al 80% és difícil. La
primera hipòtesi que fem, per tant, és considerar una participació en
un referèndum d’independència de Catalunya al voltant del 80%. És una
hipòtesi, no sabem quanta gent hi participaria i les enquestes no
cotenen una estimació d’aquesta informació. L’estudi de la UOC ho
apunta, en menor mesura també el d’El Periódico, però com vaig dir a la
premsa, cal més recercar sobre això, cal aportar més coneixement, ja
que només és una enquesta.

Però considerant que al referèndum de
Croàcia va participar un 70% (però un 94% al darrer del Québec), que a
Kosovo els serbis el van boicotejar, etc, i només com a hipòtesi,
considerem una participació del 80% plausible.

És a dir, un 20%
d’abstenció. Podem establir un perfil del típic sociològic del típic
abstencionista a Catalunya, i al món occidental. I aquest perfil
correspon al perfil sociològic de l’unionista a Catalunya. Així que fem
una segona hipòtesi (repeteixo, discutible, i on cal fer més recerca):
l’abstencionisme afectaria fonamentalment a l’unionisme. Fent els
recàlculs corresponents, aleshores obtindríem un resultat d’un
referèndum d’independència del 55% a favor, 45% en contra.

Personalment em sembla vàlid però agosarat assumir tot això (fa temps ho vaig comentar),
senzillament perquè no tenim dades concretes. Però  és una hipòtesi
feta en base a diversos elements racionals. En el futur haurem de mirar
de contrastar això.

Aquest de la Generalitat per tal d’evitar de posar un traductor català - castellà serien capaços de qualsevol cosa.

Quan s’adonaran que:

  • El català és una llengua igual de digne per a ser traduïda a la resta de llengües d’arreu del món, que el castellà
  • Que no és veritat que tothom que sap català sap castellà. Hi ha gent que parla català i que són de França, Itàlia i de molts altres llocs, i que tots aquests no saben castellà.
  • Ens avergonyeixen com a poble davant el món.

La jerarquia de la llengua (bloc de la Carme Laura Gil)

Als
congressos internacionals es fan les intervencions científiques en
llengües diverses i els discursos protocolaris dels representants de
les autoritats del país acullidor es fan sempre en la llengua oficial
d’aquest.

Ahir el President de la Generalitat va fer el discurs
oficial d’inauguració del Fòrum Internacional de Sociologia que es
realitza a Barcelona i el va fer en espanyol. Potser creu , ell o els
seus assessors, que l’espanyol és una llengua internacional i el català
no o que l’adequat és fer la presentació de Catalunya, regió
autonòmica, en la llengua de l’Estat espanyol i no en la llengua
oficial i pròpia de la nació.

En tot cas els congressistes,
alguns d’ells amb el “pin” a l’orella per a escoltar-ne la traducció,
sociòlegs de professió, potser es van sentir perplexos en constatar
que la llengua catalana -objecte d’estudi- era certament en desús ja
que el President de Catalunya feia el seu discurs en espanyol.

Tot
acte del President d’un país és un acte polític i pedagògic. El d’ahir
de José Montilla també: el castellà és llengua internacional, el català
és un localisme. La jerarquia de la llengua és la traducció social de
la jerarquia d’Espanya sobre Catalunya.

El recent informe sociològic de l’Institut d’Estudis Catalans ja apuntava la perplexitat actual de la societat catalana…

Encara que a la tele no se’n parli, la MAT tira endavant i amb males formes. La MAT al cap i a la fi és una posada al dia de la xarxa elèctrica catalana, juntament amb una interconnexió amb altres països de fora de Catalunya. Fins aquí, mira, ni bé ni malament. Però després de veure que l’excusa era que faltava llum a la costa i que en canvi la MAT passa per l’interior, ben lluny de la costa, i després al cap de poc temps veure les barbaritats de les obres a Osona, n’hi ha ben bé per denunciar-los a tots per mentiders i estafadors.

Article de NacióDigital.cat:

Un total de 36 entitats de la comarca d’Osona han denunciat aquest dimarts a Vic la ‘persecució policial’ que segons ells fan els Mossos d’Esquadra a les persones contràries a la MAT o implicades en les lluites socials i de defensa de la terra. Aquestes entitats denuncien l’existència de ‘fitxers il·legals’ on apareixen persones que no tenen cap antecedent penal. La denúncia l’han feta després que el passat 15 de juliol un militant de Maulets rebés una citació policial per anar a declarar acusat de fer danys als fonaments d’una de les torres de la línia de Molt Alta Tensió (MAT). Un altre jove de Taradell també ha rebut una citació -’sense proves’, segons les entitats- per una falta de danys.

Segons aquestes entitats l’única prova contra el jove de Vic és una foto de la premsa comarcal on apareix un grup de joves al peu d’una torre amb una pancarta. Segons han dit aquest dimecres els representants d’aquests col·lectius el jove identificat ‘no surt a la fotografia’ ni reconeix a cap de les persones que hi apareixen pel que consideren és un ‘muntatge policial’ que demostren ‘la democràcia que tenim’.

Les entitats que han signat aquest manifest diuen que la policia vol aprofitar ‘incidents aïllats’ per criminalitzar un moviment ‘ampli i global’. Els signants han fet una crida a la ‘unitat’ per seguir mostrant la seva oposició a aquest projecte.

Davant de la Catedral de Vic, Mariana Muchnik, de la Plataforma No a la MAT, i Nil Cardona, de Maulets, han dit que la fragilitat del sistema es demostra veient com ‘milers’ d’al·legacions contra el projecte presentades de particulars i d’ajuntaments han quedat ‘arxivades en l’oblit’. Tot i que segons aquestes entitats el cas s’ha portat a totes les institucions possibles ‘encara s’ha d’obtenir resposta’ i les torres de la línia ja estan en construcció.

Els signants d’aquest manifest han fet una crida a tots els col·lectius de la comarca perquè estiguin ‘en alerta’ per possibles ‘nous casos repressius’. També han fet una recomanació perquè qualsevol persona que sigui cridada a declarar pel Mossos d’Esquadra sobre aquest tema s’informi amb un advocat i perquè no declari ’si no és davant d’un jutge’.

Les entitats han anunciat que durant el mes d’agost estudien fer alguna mobilització o acció de protesta a nivell de comarca i que de cara al setembre s’estudia fer una altre mobilització a nivell de tots els col·lectius opositors a la línia de tot Catalunya.

Entre els signants del manifest hi ha entitats com el Grup de Defensa del Ter, la Coordinadora Obrera Sindical d’Osona, la Unió Excursionista de Vic, la CUP de diferents municipis de la comarca d’Osona o els Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya a la demarcació de Vic.

El Manifest espanyolista encara porta més cua, i després diran que els nacionalistes catalans som uns pesats i uns fulloneros. Jo sempre he dit que si no ens volen ni veure … que se’n vagin que hi ha molta península ibèrica, amb vi i toros del que els agrada.

El 26 de juny passat la revista científica Nature (la primera del món, junt amb Science) publicava l’editorial Comédie-Française, defensant les llengües minoritzades a la República Francesa (text complet).Avui,
31 de juliol a la secció de correspondència de la mateixa revista ens
trobem que el nacionalisme espanyol envia una carta a propòsit de
l’editorial per atacar els sistemes educatius dels Països Catalans,
Euskadi i Galícia, i defensar el Manifiesto (xenòfob) por la Lengua Común. L’espanyolista en qüestió és el Doctor Jose M. Rojo, del Departamento de Fisiopatología Molecular y Celular, Centro de Investigaciones Biológicas, CSIC, Ramiro de Maeztu 9, 28040 Madrid, Spain, e-mail: jmrojo@cib.csic.es.

El text de la carta:

***

Sir

Your
Editorial ‘Comédie française’ (Nature 453, 1144; 10.1038/453114b 2008)
argues that opposition by the members of the Académie française to
including regional languages in the French constitution is
disingenuous. But maybe these French academics have looked south and
seen what has happened in Spain, where “regional and minority
languages, like endangered species”, are considered to “merit
protection” by several of the regional governments.

Today, it is
impossible to obtain public or publicly funded education in Spanish,
the common language, in the schools of about one third of the country,
including Catalonia, Mallorca and Valencia. For example, teaching is
conducted in Catalan or one of its variants in northeastern Spain, and
in Gallego in Galicia in the northwest.

In the Basque country,
despite the obscurity of the language, education programmes will be
available only in Basque from 2009 and programmes taught partially in
Spanish will be dropped.

This is an absurd situation, where in
some places it is easier for Spanish children to study in English (for
example, in the British Council schools) than in Spanish, the language
that the Spanish constitution has set as the common official language.

It
has stimulated prominent — and by no means all conservative —
intellectuals, headed by the novelist Mario Vargas Llosa, to sign a
manifesto calling to defend the rights of Spanish-speaking people in
their own country (see http://tinyurl.com/692c5g, or in
automatic-translation English at http://tinyurl.com/5fvbrp). ¡Qué
horror!

***

Caldria alguna resposta contundent de primer nivell, esmentat sobretot els 90.000 alumnes del País Valencià que no poden estudiar en català,
enfront dels 21 (esmento de memòria) que han demanat l’escolarització
en espanyol a Catalunya (i que tenen el dret reconegut de rebre en
l’atenció individual i els llibres de text).

Perquè el Doctor
José M. Rojo fa una mirada molt particular i parcial d’una realitat que
demostra desconèixer completament, o directament menteix i manipula la
realitat per als seus interessos.

(Article del Bloc Personal d’en Marc Belzunces)

Oleguer se’n va del FC Barcelona

L’Oleguer se’n va del FC Barcelona i diu adéu a l’afició culer amb una carta oberta publicada a la plana web del club.

Llegint la notícia al Racó Català, he tornat a llegir l’article d’Oleguer, “La bona fe“, dedicat al cas de “De Juana Chaos”. Oleguer va ser fortament criticat i va patir fortes conseqüències, per ser sincer i dir les veritats. I és que a Espanya, el terrorisme és un tema tabú, tot s’hi val contra el terrorisme i si algú no li agraden els mètodes a callar. Un atrecador pot haver matat i robat a moltes persones que de ben segur tindrà una pena inferior a un terrorista, i per què ? que és pitjor l’un que l’altre ? I els que van ajudar a donar el cop d’en Tejero i que al cap de pocs anys eren al carrer i fins i tot han tornat a fer de policies ? Una mica més i tornen a provocar una guerra civil, amb el nombre de morts que això implica.

Que poc just és la justícia…

De Juana Chaos ha passat els últims vint anys a la presó. Reduïda pels
beneficis penitenciaris que preveia la legislació anterior, s’havia
computat i establert una condemna de divuit anys pels crims que va
cometre. Tot i així, continua en presó preventiva, pendent de la
resolució definitiva del procediment obert pel contingut de dos
articles publicats al diari Gara. L’Audiència Nacional espanyola
considera que, amb aquests articles d’opinió, De Juana Chaos ha comès
delictes d’amenaces terroristes i l’ha condemnat a dotze anys i mig més
de presó. Com a protesta per aquesta decisió, De Juana Chaos ha optat
per fer vaga de fam fins a les últimes conseqüències.L’estat de
dret (com tantes vegades ens repeteixen com si fos una campanya
publicitària) no preveu la pena de mort ni la cadena perpètua. De la
mateixa manera continua prohibint l’eutanàsia. Em guiaré per la bona fe
i suposaré que l’estat de dret no ha deixat de confiar en les seves
lleis i continua no volent aplicar la cadena perpètua o la pena de
mort. Guiat per la mateixa bona fe, consideraré que els motius polítics
no fan que l’eutanàsia sigui legal. Suposaré, també mogut per la bona
fe, que el contingut dels articles que ha publicat De Juana Chaos és
prou explícit i clar per a mantenir a la presó una persona en risc de
morir. M’agradaria pensar que, a l’estat de dret, hi ha llibertat
d’expressió i que, en aquest cas, així com el d’Egunkaria o el de
l’actor Pepe Rubianes per esmentar-ne alguns, hi ha indicis suficients
per a processar els responsables (en cas contrari, tothom ja hauria
aixecat el crit al cel, com és costum, quan hi ha episodis de falta de
llibertat d’expressió lluny d’aquestes contrades, posem per cas al
Marroc, a Cuba o a Turquia). La bona fe m’impulsa a pensar que a
l’estat de dret la justícia és igual per a tothom, que no hi influeixen
les pressions polítiques i que realment hi ha independència judicial;
que les declaracions del ministre de Justícia, López Aguilar, en què
afirmava: ‘el Gobierno construirà nuevas imputaciones para evitar
dichas excarcelaciones’, referint-se al cas de De Juana Chaos, no han
influït la sentència judicial.

Algú deia: Fets, no paraules.
Doncs en David Fernàndez, al seu llibre ‘Cròniques del 6 i altres
retalls de la claveguera policial’, ens informa dels fets següents:
l’ex-general de la guàrdia civil i membre destacat dels horrors
d’Intxaurrondo, Enrique Rodríguez Galindo, fou condemnat a setanta-cinc
anys de presó per l’assassinat de Lasa i Zabala i tan sols en va
complir poc més de quatre perquè al·legava problemes de salut. Julen
Elorriaga també va ser excarcerat per motius de salut; condemnat a
gairebé vuitanta anys de presó pels mateixos fets només ha complert un
3% de la condemna. De la Rosa, després d’estafar tot Espanya, gràcies a
una depressió pot gaudir d’un generós règim de tercer grau. Rafael
Vera, després de ser condemnat a deu anys de presó pel segrest de
Segundo Marey, reivindicat pels GAL, només va passar vuit mesos reclòs
per aquella causa… En David, al seu llibre, parla bàsicament de
tortures i torturadors, de com la justícia mostra diferents graus de
severitat segons l’acusat, de com funciona la maquinària informativa
per criminalitzar determinades dissidències, de com la policia crea les
proves necessàries per a imputar algú quan interessa políticament, com
el govern no vol escoltar els informes del Relator Especial per la
Qüestió de la Tortura de les Nacions Unides o d’organismes com Amnistia
Internacional, que asseguren que en aquest estat de dret es tortura.

Però
també resulta, ara, que la fiscalia de l’Audiència Nacional demana
l’arxiu del cas Egunkaria: no hi ha proves. Resulta que el novembre del
2004 el Tribunal d’Estrasburg condemna l’estat espanyol per ‘no haver
investigat’ les tortures denunciades, dotze anys abans, per disset
independentistes catalans; calia fer callar les veus discordants durant
els Jocs Olímpics. Resulta també que, el novembre del 2005, Zapatero
indulta quatre policies locals de Vigo, inhabilitats i condemnats en
ferm a dos i quatre anys de presó per haver apallissat, insultat i
vexat el ciutadà senegalès Mamadou Kane. I resulta que Aznar havia fet
igual el desembre del 2000: catorze agents condemnats per tortures (un
d’aquests reincident), indultats.

I resulta que… Estic fet un
embolic. Massa sovint aquest estat de dret té parts fosques que em fan
dubtar. Tot això fa pudor d’hipocresia. I tanta hipocresia fa que se
t’esgoti la bona fe.

Oleguer Presas és jugador del FC Barcelona i de la selecció catalana de futbol

El manifest per la llengua castellana

Algunes de les xjoies del Manifiesto per a la llengua espanyola que podeu trobar íntegrament aquí:

Y contar con una lengua política común es una enorme riqueza para la democracia, aún más si se trata de una lengua de tanto arraigo histórico en todo el país y de tanta vigencia en el mundo entero como el castellano.

Quina mena de riquesa per la democràcia és el fet de no poder expressar-se en la pròpia llengua que a més a més és oficial a Catalunya ? No és molt més ric veure una Unió Europea on hi ha desenes de llengües diferents i opinions diverses ?

Son los ciudadanos quienes tienen derechos lingüisticos, no los territorios ni mucho menos las lenguas mismas.

Totalment d’acord, les lleis tenen vigència en territoris, i els drets i deures lingüístics són de les persones que habiten el territori. A Catalunya hi ha el dret de poder-se expressar en català i per això és imprescindible que hi hagi el deure de conèixer-lo.

Conviene recordar que este tipo de imposiciones abusivas [uso del catalán en Cataluña] daña especialmente las posibilidades laborales o sociales de los más desfavorecidos, recortando sus alternativas y su movilidad.

Si és així perquè no ens posem tots a parlar el xinès o l’anglès que són llengües molt més parlades que no pas el castellà, i d’aquesta manera no només podrien venir a treballar castellans, sinó gent de tot el món?

Ciertamente, el artículo tercero, apartado 3, de la Constitución establece que “las distintas modalidades lingüísticas de España son un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección”. Nada cabe objetar a esta disposición tan generosa como justa, proclamada para acabar con las prohibiciones y restricciones quepadecían esaslenguas. Cumplido sobradamente hoy tal objetivo, sería un fraude constitucional …

No senyor, l’objectiu no està assolit i cada cop estem més lluny: més de la meitat dels nens de les escoles parlen normalment el castellà i s’expressen en dificultats en català. La gran majoria de la gent no sap escriure català correcte. L’ús del català està en hores baixes, sobre tot al País Valencià i a l’àrea metropolitana de Barcelona.

Carta anticatalanista al Mundo

J. Vaderribas va escriure una carta brutal contra Catalunya i els catalans al diari EL MUNDO… I li han respost… En primer lloc, teniu la carta de J. Vaderribas i en segon lloc, la resposta per part del Sr. Jordi Net. És boníssima! Carta de J. Vaderribas publicada a EL MUNDO:

Vaya por delante que mi simpatía por vascos y catalanes es la misma, es decir, ninguna. Pero al menos sé distinguir entre un adversario válido y otro que no lo es. Dicha distinción es muy importante para todo español que se precie, cuyo objetivo en la vida debe ser dar por riclitados los nacionalismos periféricos. Aunque el nacionalismo vasco está emponzoñado por los crímenes abyectos de la banda etarra, son un rival de mucha más enjundia para la nación española que los siempre timoratos catalanes. Y voy a tratar de explicar el por qué. Mientras los vascos han sido siempre un elemento incómodo en todas las invasiones que ha padecido la península, (romanos, godos, árabes), los catalanes se han dejado siempre conquistar por el primero que ha pasado por allí. A un lado la resistencia al invasor, al otro, los fenicios que por un plato de lentejas dejan que se mancille su honor. De hecho, un castellano recio siempre se sentirá más identificado con el carácter rudo y batallador del vasco, dejando momentáneamente a un lado el episodio repugnante que lleva a cabo una banda de asesinos desalmados, que con la falta de carácter, el “acongojamiento”, el rechazo al enfrentamiento y el amor por el dinero y no por lo propio que caracteriza a nuestros particulares judíos.

Por todo esto, no me extraña que al primer ataque serio que se le plantea al nuevo gobierno de la Generalidad, sean los propios catalanes los que sacrifiquen a Carod. Mientras los vascos recibieron una presión incomparablemente superior durante el periodo previo a las últimas elecciones autonómicas, y por desgracia para la nación española con resultado nefasto para nuestros intereses, en Cataluña no han sabido resistir ni el primer achuchón. Era de esperar, no tienen sangre. Ellos mismos destruyen a sus líderes. No tengamos ninguna duda de que con un par de escaramuzas más, el gobierno de la Generalidad caerá, se convocarán elecciones anticipadas y volverán a gobernar CiU y el PP. Todo debe estar bajo control. Dicen mis contactos en Cataluña que ERC, de hecho el único intento mínimamente serio de ponernos un poco nerviosos, va a quedar electoralmente diezmada el 14-M, mientras que los siempre dóciles chicos de Pujol van a salir ganando de este embrollo. Y ya sabemos que a esta gente con un par de contactos económicos se les tiene más que domesticados. De hecho, encarnan al auténtico fenicio. En definitiva, y para apagar los temores de un buen amigo mío, nuestra auténtica preocupación debe estar centrada en el norte. Los catalanes se anulan ellos mismos, y si se ponen un poco nerviosos, sacamos la tontería del fútbol (el Barsa, ese gran narcótico) y ya están entretenidos para unas cuantas semanas.

La resposta de Jordi Net

EN RESPUESTA A SU CARTA: Apreciado Sr. Vaderribas, Vaya por delante que mi simpatía por los ignorantes prepotentes y los chulos castizos es la misma, es decir, ninguna. Puestos a buscar “adversarios”, usted, con su prepotencia, incultura y defachatez me va como anillo al dedo. La gente como usted y los de ETA son dos caras de la misma moneda. El nacionalismo español ha sido siempre ofensivo e imperialista, es decir, criminal, como el de ETA. Ustedes, adversarios nacionalistas españoles, se piensan que España es el centro del mundo y que los que no son castellanos recios y vascos fornidos, son unos cagados y unos comemierda. Lo más grave es que se lo dejen escribir en un medio de comunicación público. Veamos, si usted tuviera dos dedos de frente, debería ser más riguroso con la historia y no trepanar las mentes blandas de sus compatriotas con falsedades. Los catalanes no existíamos en la época de los fenicios, ni en la romana, ni prácticamente en la visigoda. Tampoco existían los castellanos, ni mucho menos los españoles. En cuanto a los vascos, no lo tengo claro (¿podríamos decir que eran los íberos?). De hecho, los catalanes existimos, como nación, desde el año 865 aprox. Llegamos a ser una gran nación hasta el 1412, cuando desgraciadamente se extinguió la dinastía catalana con el último rey Catalanoaragonés, Martí L’Humà.

En el Compromiso de Caspe, las Cortes Catalanas decidieron (equivocadamente) pasar a una dinastía castellana con la condición de que ésta respetaría las leyes e instituciones de Catalunya, representadas por la Generalitat. Está claro que la mente castellana no estaba preparada para respetar acuerdos, y por lo que veo, no lo estará nunca. Desde entonces han tratado sistemáticamente de violarlos. Si esto se lo hiciéramos nosotros a ustedes, nos llamarían traidores, innobles y nazis, pero como son ustedes quienes lo hacen, se quedan más tranquilos si piensan que nos dejamos prostituir por dinero. Esto me lleva a pensar en su obsesión por que nosotros sólo pensamos > en el dinero. Tienen ustedes además la virtud de vomitar lo primero que les viene a la cabeza, y como uno de sus principales defectos es la envidia, nos achacan constantemente que sólo pensamos en el dinero (lo mismo que les pasa a los judíos en otras partes). > Esto viene de la época en que, después de haber expoliado las Américas, su declive les llevó a morirse de hambre y se dieron cuenta de que tenían unas “provincias” periféricas donde curiosamente, por no haberlas dejado ir a saquear las Américas (esa es su mentalidad), se lo habían tenido que currar en su país, creando riqueza de la nada con su industria floreciente.

Pues bien, a pesar de lo que les asqueaban los industriales catalanes “por su afán por el dinero”, no les asqueaba emigrar a su país para ganárselo y mucho menos recibirlo de los impuestos que con habilidad fenicia gestionaban (para sus batallitas y dispendios en la Villa).

Otros países como Holanda, Inglaterra, Italia, etc., hacían (y hacen) lo que hacíamos (y hacemos) los catalanes. Parece que ellos tienen todo el derecho del mundo de hacerlo, no así los catalanes ni los judíos. Hablando de batallas, decirle, adversario inculto, que la que perdimos en 1714, o mejor dicho, la que ganaron ustedes, gracias a su gran “bravura y arrojo”, se debió a que Inglaterra nos traicionó. Resulta que el Archiduque Carlos, nuestro candidato a heredar el trono de Carlos II, heredó durante la contienda la corona de Austria, y por tanto, al equilibrarse las fuerzas en Europa, Inglaterra decidió abandonar a su suerte a los Catalanes - Tratado de Utrecht 1713 -, con quienes habían pactado una alianza (aunque se quedaron Menorca y Gibraltar*). El ejército castellano-francés tardó dos años en entrar en Barcelona, después de sitiarla por mar y tierra. Si los catalanes, como usted insinúa, eran una panda de cobardicas, el ejército castellano-francés, con unos medios y efectivos infinitamente superiores, debía ser un enjambre de mariquitas.

Gracias a esto, el castellano, que a partir de entonces pasó a denominarse español, se impuso en Cataluña. Han pasado casi 300 años, y los catalanes seguimos pesados, erre que erre, con nuestro idioma y ganas de autogobierno. Somos un caso único de supervivencia en Europa (y tal vez en el mundo). Otros imperios colonizadores como Inglaterra o Francia, no tienen casos parecidos en sus dominios. A ustedes les gustaría ser como ellos, pero nunca lo podrán ser.

Simplemente por que son una panda de chapuzas como Trillo, prepotentes como Aznar y creídos como Piqué que nunca podrán convencer a un nacionalista catalán. Seremos siempre su grano en el culo, incluso cuando hayan acabado con los Etarras. ¡A ver si hay “güebos” de tomar Gibraltar como El Perejil, machotes! Y es que en el fondo sois unos cobardes que sólo os atrevéis cuando lo tenéis claro.
Som i serem!
Jordi Net

Apunts anteriors »

2769 pages viewed, 3 today
1298 visits, 3 today
FireStats icon Powered by FireStats