Tot assegut a la poltrona

Article del bloc la Carme Laura Gil: De la insolvència de Solbes i els peus de plom del President Montilla

Durant el periode electoral Rodríguez Z. es vanà amb veu cridanera que ESPAÑA era l’estat europeu que més creixia econòmicament, que estava vacunada contra el mal de l’atur, que les pensions estaven assegurades, que donaria 400 € a tot espanyol fos ric o pobre, que l’IPC s’escrivia a ESPAÑA amb minúsculas, que no hi havia crisi, etc.,etc. Al final dels mítings pujava a l’escenari el Gran Mag, Solbes, per a rebre els aplaudiments de la concurrència.
A l’endemà de les eleccions el PSOE deixà de parlar de creixement econòmic i inicià la nova narració de l’estat de la qüestió que passà gradualment de “desacceleració” a “crisi estentòria”; l’atur s’incrementa implacablement, les pensions futures entren en un núvol ambigu, els 400€ que començaria a cobrar tota la ciutadania el proper mes de juny arribaran quan sigui però no a les mans de les persones amb pensions o rendes baixes…

De la mateixa manera Rodríguez Z. i el PSOE asseguraven que complirien des del Govern tot allò que l’Estatut català els obligava. Un nou engany per a aquells que hi confiaren i li donaren o no el vot. El finançament és part del nucli dur estatutari, el que ens pot donar múscul, embranzida i estatura, com ho és la bilateralitat govern català-espanyol, el tractament entre iguals que respecta la nostra dignitat col·lectiva, el deure de conèixer el català de tot ciutadà de Catalunya i els drets històrics amb la supremacia de les lleis catalanes sobre les espanyoles que ens singularitza políticament i cultural com a nació. Sembla albirar-se que res no tindrem.

Solbes ha parlat clar del finançament i la bilateralitat, ho ha fet amb veu baixa i fosca, sense mirar-nos als ulls, des de la tarima com si fossim criatures d’escola: hi haurà un acord sobre bases a l’agost- acord amb totes les Comunitats- per a reformar la LOFCA i incloure-hi el nou mètode de càlcul del finançament i instaurar-lo l’any 2010 amb caràcter general , amb excepció del País Basc i Navarra.

I ara sí que Solbes ha proclamat que hi ha crisi econòmica i que el Govern no està disposat a deixar de ser l’amo dels diners de Catalunya. Solbes es declara, pel que fa a les obligacions pecuniàries de l’Estatut, morós i insolvent.

I mentre, el Govern socialista català es nega a fer una cimera de tots els partits catalans per a prendre decisions i enfrontar-se al Govern socialista espanyol. El President de la Generalitat, Montilla, Secretari General dels socialistes catalans no pot convocar-la perquè encara no ha decidit si seguir al servei del seu partit o de Catalunya, si ser socialista o ser català.

El PSOE guanyà les eleccions espanyoles gràcies a la collita de vots dels electors catalans.. I són aquests vots els que llastren l’única decisió possible honorable del President de la Generalitat. Montilla té avui els peus de plom, 25 vots de plom.